Introducció
Ontesis és una filosofia racional dedicada a l’estudi de:
- l’existència
- la realitat
- la consciència
- i la vida
Neix de la necessitat de tornar a formular les grans preguntes humanes sense dependre de:
- dogmes
- religions
- ni explicacions imposades
Ontesis no busca substituir una creença per una altra.
Busca entendre la realitat amb més claredat.
L’origen d’Ontesis
Durant segles, moltes preguntes fonamentals han estat respostes amb idees construïdes a partir de:
- tradicions
- mites
- autoritats
- o necessitats emocionals
Preguntes com:
- per què existim?
- què és el temps?
- existeix el destí?
- què és la consciència?
- què passa després de la mort?
sovint han rebut respostes absolutes sense proves suficients.
Ontesis proposa una altra via:
observar, qüestionar i acceptar els límits del coneixement.
Per què crear una nova filosofia?
Ontesis considera que moltes paraules tradicionals condicionen la manera com pensem.
Conceptes com:
- Déu
- ànima
- destí
- eternitat
ja porten interpretacions incorporades.
Per això Ontesis crea un llenguatge més precís, amb nous conceptes que permeten formular millor les preguntes.
No és un intent de complicar la realitat.
És un intent d’explicar-la amb més claredat.
Els pilars principals
El kholos
El kholos representa tot allò que existeix o pot existir.
No és una entitat conscient ni un creador.
És el marc absolut de la realitat.
El xia
El xia és el canvi que dona origen a una realitat concreta.
El nostre univers és conseqüència d’un xia.
El saren i el varin
Ontesis proposa que els esdeveniments emergeixen a partir de:
- saren → condicions suficients
- varin → variabilitat inherent
Quan el saren és prou gran:
allò possible esdevé inevitable.
A això Ontesis li diu:
glaran
El conar
El conar és la consciència individual.
La capacitat de:
- reflexionar
- entendre
- dubtar
- i qüestionar la realitat
L’asvari
L’asvari és un estat d’equilibri i serenor interna.
Ontesis no busca un sentit extern per a la vida.
Busca una manera coherent de viure-la.
Ontesis i el coneixement
Ontesis no afirma tenir totes les respostes.
Accepta que hi ha límits naturals al coneixement.
Per això defineix:
- rilad → allò que no podem resoldre
- esnal → allò que no és necessari resoldre
No omple els buits amb creences.
Accepta la incertesa com a part natural de l’existència.
Ontesis no és
Ontesis:
- no és una religió
- no és una secta
- no ofereix salvació
- no imposa normes absolutes
- ni promet respostes definitives
És una filosofia oberta i en evolució constant.
El centre d’Ontesis
Ontesis intenta comprendre:
- com emergeix la realitat
- com apareix la vida
- com es desenvolupa la consciència
- i com podem viure amb més claredat dins d’un sistema immens i parcialment desconegut
Principi central
Tot el que pot passar, amb prou saren, acaba passant.
Aquest principi resumeix la idea central d’Ontesis:
els esdeveniments no segueixen un destí escrit, sinó que emergeixen de les condicions i de la variabilitat natural de la realitat.
Conclusió
Ontesis no demana creure.
Demana observar, qüestionar i comprendre.
Perquè entendre millor la realitat és també una manera de viure amb més serenor.