Introducció
Ontesis és una filosofia comprensiva sobre l’existència, la consciència i la realitat.
No neix d’una religió.
No neix d’un dogma.
No neix d’una veritat imposada.
Neix d’una necessitat més simple:
entendre.
Entendre què som.
Entendre per què existeix alguna cosa.
Entendre com emergeix la vida, la consciència i el coneixement dins del cosmos.
Ontesis no busca substituir creences per noves creences.
Busca observar la realitat amb més claredat, menys por i menys condicionaments heretats.
1. La necessitat d’un nou llenguatge
El llenguatge condiciona el pensament.
Moltes de les paraules que utilitzem per parlar de l’existència ja porten idees incorporades:
- Déu
- destí
- ànima
- eternitat
Aquestes paraules no són neutres. Venen carregades de segles d’interpretacions, religions i significats que sovint limiten la manera com pensem.
Ontesis proposa crear un llenguatge més precís.
Un llenguatge que no imposi respostes abans de formular les preguntes.
Per això apareixen conceptes com:
- kholos
- saren
- varin
- asvari
No per complicar el pensament, sinó per fer-lo més clar.
2. Rebuig dels dogmes
Ontesis no accepta una idea com a certa només perquè sigui antiga o popular.
Moltes respostes tradicionals existeixen perquè ofereixen confort emocional o estabilitat social, però això no les converteix necessàriament en veritat.
Ontesis parteix del dubte honest.
Accepta que:
- hi ha coses que no sabem
- hi ha preguntes sense resposta
- i hi ha límits naturals al coneixement
Quan no sabem alguna cosa, no inventem una resposta.
Ho acceptem.
3. LA CIÈNCIA
Ontesis considera la ciència la millor eina coneguda per comprendre la realitat observable.
No perquè sigui perfecta, sinó perquè és capaç de qüestionar-se, corregir-se i evolucionar.
Quan una resposta existeix, Ontesis assumeix que només pot arribar a través de:
- l’observació
- la lògica
- i el desenvolupament del conari.
Però també accepta que poden existir límits naturals al coneixement.
4. El kholos
Ontesis defineix el kholos com:
tot allò que existeix o pot existir.
No és una entitat conscient.
No és un creador.
No és una voluntat.
És el marc absolut on tot passa.
No existeix un “fora” del kholos.
Tot forma part del mateix sistema.
5. El xia
El canvi és l’origen de qualsevol realitat.
Ontesis defineix aquest canvi fonamental com:
xia
Un xia és el moment en què emergeix una nova realitat.
El nostre univers és conseqüència d’un xia.
Abans del canvi no podem parlar de temps tal com el coneixem. Només podem parlar de:
laten
un estat latent, no observable.
6. Saren i varin
Tot el que passa emergeix de dues forces fonamentals:
Saren
El conjunt de condicions suficients perquè alguna cosa sigui possible.
Varin
La variabilitat inherent als esdeveniments.
Quan el saren és prou gran i existeix varin, els esdeveniments emergeixen.
I quan les condicions es mantenen prou temps:
allò possible esdevé inevitable.
Ontesis anomena això:
glaran
El glaran no és destí.
És conseqüència.
7. El temps
El temps no és absolut.
El temps existeix perquè existeix el canvi.
Sense canvi:
- no hi ha moviment
- no hi ha abans ni després
- no hi ha temps
Per això Ontesis considera que el temps emergeix amb el xia.
8. Els ivals
El nostre univers no és necessàriament únic.
Ontesis defineix:
ival = una realitat concreta.
Dins del kholos poden existir múltiples ivals:
- amb altres condicions
- altres estructures
- o altres formes de realitat
El nostre univers és només un cas concret dins del possible.
9. La vida
La vida no és un miracle ni una excepció.
És una conseqüència natural del sistema.
Quan existeixen:
- prou condicions
- prou temps
- i prou variabilitat
la vida emergeix.
No cal una voluntat creadora.
No cal un propòsit extern.
La vida és una possibilitat que, amb prou saren, esdevé glaran.
10. El conar i el conari
El conar és la consciència individual.
La capacitat de:
- observar
- pensar
- dubtar
- i qüestionar
A partir del conar neix el:
conari
El coneixement col·lectiu que construïm entre tots:
- llenguatge
- ciència
- experiència
- cultura
El conari permet que la comprensió avanci.
11. L’asvari
Ontesis no proposa un sentit universal de la vida.
Però sí una direcció:
asvari
L’asvari és:
- equilibri
- serenor
- claredat
- coherència interna
No és felicitat constant.
És viure en pau amb la realitat i amb un mateix.
12. Lisven i lisveni
L’ètica d’Ontesis neix del respecte.
Lisven
Respecte cap a un mateix.
Lisveni
Respecte cap als altres i a la natura.
No fem el bé per por al càstig.
Actuem amb respecte perquè és la manera més coherent de viure en equilibri.
13. Principi final
Ontesis no ofereix salvació.
No ofereix veritats absolutes.
No ofereix respostes fàcils.
Ofereix una manera diferent de mirar la realitat:
- sense dogmes
- sense por a la incertesa
- i sense necessitat d’inventar explicacions
Tot emergeix del:
- kholos
- el xia
- el saren
- i el varin
I la plenitud no es troba en un sentit extern, sinó en:
l’asvari.
14. Principi central d’Ontesis
Tot el que pot passar, amb prou saren, acaba passant.
15. Tancament
No cal creure.
Només cal observar, comprendre i viure amb claredat.