Introducció
Tota filosofia acaba arribant, tard o d’hora, a la mateixa pregunta:
com hem de viure?
Ontesis no ofereix una missió universal ni un sentit imposat des de fora.
No diu que la vida tingui un propòsit escrit.
No promet salvació.
No promet una recompensa final.
Però sí que proposa una direcció.
Aquesta direcció és:
l’asvari.
Què és l’asvari?
L’asvari és un estat d’equilibri intern.
És viure:
- amb claredat
- amb serenor
- i amb coherència amb un mateix
No significa absència de dolor.
No significa felicitat permanent.
No significa tenir una vida perfecta.
Significa:
deixar de viure en conflicte constant amb la realitat.
L’asvari no és felicitat
Moltes persones passen la vida perseguint moments de felicitat:
- èxit
- reconeixement
- possessions
- aprovació externa
Però aquests moments són temporals.
Van i venen.
L’asvari és diferent.
És més profund i estable.
No depèn tant del que passa fora, sinó de:
com entenem i acceptem allò que passa.
Acceptar la realitat
Part de l’asvari consisteix a entendre que hi ha coses inevitables:
- el canvi
- la incertesa
- la pèrdua
- l’anil (final, mort,…)
- els límits del coneixement
Lluitar constantment contra aquestes realitats genera frustració.
Acceptar-les no és rendir-se.
És comprendre el sistema dins del qual existim.
Claredat abans que confort
Ontesis no busca reconfortar amb il·lusions.
Busca claredat.
De vegades, la veritat pot ser incòmoda:
- no sabem moltes coses
- no hi ha garanties absolutes
- no hi ha destí escrit
Però viure dins d’una realitat falsa també té un cost.
L’asvari apareix quan:
deixem d’enganyar-nos per por.
El paper del conar
El conar és essencial per arribar a l’asvari.
La consciència ens permet:
- observar-nos
- entendre les nostres contradiccions
- i qüestionar les nostres creences
Sense aquesta reflexió, és fàcil viure reaccionant constantment sense comprendre per què.
Savari i connexió humana
L’asvari no és un estat completament individual.
Els humans som éssers socials.
Necessitem:
- afecte
- comprensió
- connexió
- i savari
Compartir experiències, idees i emocions ens ajuda a construir estabilitat emocional i sentit de pertinença.
Lisven i lisveni
No hi pot haver asvari sense:
- lisven (respecte cap a un mateix)
- lisveni (respecte cap als altres)
Quan una persona:
- viu destruint-se
- fent mal constantment
- o trencant els seus propis principis
acaba allunyant-se de l’equilibri intern.
L’asvari no és perfecció
Ningú viu permanentment en asvari.
La vida continua tenint:
- dolor
- dubtes
- conflictes
- i incertesa
Però l’asvari permet afrontar aquestes situacions amb més serenor i menys caos intern.
Una direcció, no una obligació
Ontesis no imposa una manera única de viure.
L’asvari no és una norma.
És una orientació.
Cada persona:
- el construeix
- el redefineix
- i s’hi apropa de manera diferent
L’asvari i l’anil
Acceptar l’anil forma part de l’asvari.
La mort deixa de ser una injustícia còsmica i passa a ser:
una conseqüència natural de l’existència.
Això no elimina el dolor ni el dol.
Però permet mirar la finitud amb més pau.
Conclusió
L’asvari no és trobar totes les respostes.
És aprendre a viure amb:
- prou comprensió
- prou honestedat
- i prou serenor
com per deixar de lluitar constantment contra la realitat.
Principi de l’asvari
Viure amb claredat és viure amb pau.