Tot el que pot passar, amb prou «saren», acaba passant
Ontesis és una filosofia comprensiva sobre l’existència, la consciència i la realitat.
Una manera d’entendre el món sense dogmes, sense respostes imposades i sense por a la incertesa.
Saren: conjunt de condicions suficients perquè un esdeveniment sigui possible.
EL CONAR
La consciència ens permet entendre el món, però també qüestionar-lo.
Els humans no només vivim.
Observem, pensem i ens fem preguntes.
Ontesis defineix aquesta capacitat com a «conar»: la consciència individual que ens permet entendre la realitat i buscar claredat dins del caos.
No busquem creure.
Busquem comprendre.
Termes clau
SAREN
El «saren» és el conjunt de condicions suficients perquè alguna cosa pugui passar.
Temps, espai, energia i possibilitat.
Quan el «saren» és prou gran, allò possible esdevé real.
Per exemple, la vida va aparèixer perquè hi havia prou espai, prou estels, prou planetes i prou temps perquè es donessin les condicions adequades. Aquest conjunt de condicions és el que Ontesis anomena «saren».
VARIN
La realitat no segueix un pla escrit.
El «varin» és la variabilitat inherent als esdeveniments.
És el que fa possible el canvi, la diferència i l’evolució.
Encara que existeixin prou estels, prou planetes i prou temps perquè la vida sigui possible, no tots els planetes desenvoluparan vida. Aquesta diferència entre possibilitats és el que Ontesis anomena «varin».
GLARAN
Quan les condicions són suficients durant prou temps, el resultat esdevé inevitable.
Ontesis anomena això «glaran».
No és destí.
És conseqüència.
Si existeixen prou estels, prou planetes i prou temps, la vida deixa de ser una simple possibilitat i esdevé inevitable. Això és el «glaran».
EL KHOLOS
Partim d’un únic sistema que ho engloba tot.
Ontesis defineix el kholos com tot allò que existeix o pot existir.
No hi ha un “fora”.
No calen explicacions sobrenaturals ni creadors externs.
La realitat emergeix del canvi, de les condicions i de la variabilitat.
Les grans preguntes no necessiten dogmes.
Els «ezres» són les grans preguntes de l’existència:
- l’origen
- la vida
- la mort
- el temps
- la consciència
Ontesis no dona respostes absolutes.
Proposa una manera més clara de formular les preguntes.
L’«asvari» és viure amb claredat.
La vida no necessita un sentit extern per tenir valor.
L’«asvari» és un estat d’equilibri:
viure amb serenor, comprensió i coherència amb un mateix.
No és felicitat constant.
És pau.
Comprendre el cosmos comença fent-nos les preguntes correctes.
El glaran no és un camí escrit. És una conseqüència dels factors presents en cada instant.